Poemes amb la veu del poeta    
    Editora del fonograma:    
    Edigsa    
por Marià Manent    

    Este poema forma parte del acervo de la audiovideoteca
    de Palabra Virtual

Se’ns acosten al ràfec les branques de l’avet
i, lluny, quin so pregon fa estremir la finestra?
És trista la muntanya al cor del fred,
i és trista aquesta olor de la pobra minestra.

Com la rel, com el fruit en la boira de l’hort,
damunt la sina clara vas nodrint-te, adormida,
i s’assembla al silenci de la mort
aquest tebi silenci de la vida.



De: Antologia poètica: homenatge al poeta
en el seus vuitanta anys

MARIÀ MANENT