Poemes amb la veu del poeta    
    Editora del fonograma:    
    Edigsa    
por Marià Manent    

    Este poema forma parte del acervo de la audiovideoteca
    de Palabra Virtual

Aeri, en la grisor de la pedra, en el vent,
entre els crits de les gralles iròniques,
t’inclines, abstret damunt de l’arpa, a la música ardent.
Però una herba se’t mou sobre les cordes fines.

Ara és verda i menuda aquesta arpa, que duu
al teu cos mineral una trèmula saba
del juny assolellat i feliç, mentre tu
escoltes, i qui sap si una abella et besava.

Més enlaire que el cedre, entre dos àngels greus,
no veus enamorats a la prada, el tord lliure q
ue xiula sobre l’herba dels morts. I vora els teus
brins de música, lluny, t’endevino el somriure.



De: Antologia poètica: homenatge al poeta
en el seus vuitanta anys

MARIÀ MANENT