Oh dona que fas via només per corriol
i carrerany que semblen secrets de pagesia,
oh mai no desitjada sota l’ull d’or del dia,
és d’escarràs ta feina i el teu vestit de dol.
Solcada, arreu voreges els solcs del camperol.
L’aire és feixuc. Cap fressa l’albada no congria.
Si s’atardes l’alosa, ton cor s’ofegaria.
Els ulls, però, no aixeques per a mirar-ne el vol.
Passes a peu un dia que el tros no et necessita:
vas, única grifolda, al cim on és l’ermita?
sis hores lluny, a veure algun nebot malalt?
No has pas estat amada, ni adolescent ni lliure,
mes quan ajups la testa pel plor o pel somriure,
tens una llum al rostre que et ve del davantal.