sitemap
Palabra Virtual

Blanca Orozco de Mateos

síguenos en twitter

MARIÀ MANENT

 

   A la meva filla Maria quan tenia un any, en temps de guerra A la meva filla Maria quan tenia un any, en temps de guerra   de Marià Manent   


En la voz de Marià Manent    

primeros versos

Se ns acosten al r fec les branques de l avet i, lluny, quin so pregon fa estremir la finestra? És trista la muntanya al cor del fred, i és trista aquesta olor de la pobra minestra. Com la rel, com el fruit en la boira de l hort, damunt la sina clara vas nodrint-te, adormida, i s assembla al silenci de la mort aquest tebi silenci de la vida...

 

   A mitjan setembre A mitjan setembre  de Marià Manent   


En la voz de Marià Manent    

primeros versos

Llarga com la carena, sobre el riu, cada matí s adorm la boira clara. On són els lliris? S ha tornat esquiu el sol adesiara. Però canten aloses cel amunt i fan les herbes una olor més forta. La vidiella no és un blanc repunt, sinó una seda morta. Amb cent ulls grocs ens mira el codonyer quan el reflex de l aigua se ns apaga...

 

   El David de la Catedral de Salisbury El David de la Catedral de Salisbury  de Marià Manent   


En la voz de Marià Manent    

primeros versos

Aeri, en la grisor de la pedra, en el vent, entre els crits de les gralles iròniques, t inclines, abstret damunt de l arpa, a la música ardent. Però una herba se t mou sobre les cordes fines. Ara és verda i menuda aquesta arpa, que duu al teu cos mineral una trèmula saba del juny assolellat i feliç, mentre tu escoltes...

 

   La tomba de Rilke La tomba de Rilke  de Marià Manent   


En la voz de Marià Manent    

primeros versos

Reposes en l extrem cementiri, damunt la roca fosca, amb l heura muntanyana, que no tem el gebre del febrer. Tens una creu ben tosca, de fossar de pastors i camperols, i cenyeix el teu clos una pedra corcada com les arques de núvia. Neus i sols han fet grisa la creu, amb color de boirada...

 

   L’acàcia plena de lluna L’acàcia plena de lluna de Marià Manent   


En la voz de Núria Espert    

primeros versos

L ac cia plena de lluna gemega en la nit d argent. El setembre passa amb una llarga tremolor de vent. Lluu l estelada dispersa i se m recull l esperit, oint la vaga conversa del vent, l ac cia i la nit. Ai, que el meu cor ploraria i m és feixuc com el fang, davant la nit, que fa via tota vestida de blanc!...

 

   L’ombra L’ombra  de Marià Manent   


En la voz de Marià Manent    

primeros versos

Tristesa perfumada, rossinyol de la nit: amb sospirs, al meu son vas fent una corona. El coixí feia olor de taronger florit, oh rossinyol, colgat d estrelles i d aromes! Però, si em desvetllava, he vist que era de neu el jardí, i aquella Ombra hi venia daurada: i es glaçava un somriure entre sa boca lleu...

 

   Sentint per primera vegada l’olor dels til·lers llorits Sentint per primera vegada l’olor dels til·lers llorits de Marià Manent   


En la voz de Marià Manent    

primeros versos

Aroma dels til lers florits, ben nova i dolça per mi! No desvetllaves cap mica de record. El passat no traspua en aquesta ombra d or: només viu el teu somni, arbreda dolça. És lluny el bostre bleix, roses, glicines bables, tan ple de mi, tan c lid de secrets. Tu, perfum sense ahir, com d oblit m abrigaves...




































Los poemas, poemas con voz, videos y libros en pdf presentados en este portal son propiedad de sus autores o herederos o titulares de los mismos.

El Portal de la Palabra Virtual no persigue ningún fin de lucro y cuyo objetivo es exclusivamente de carácter cultural y educativo a través de la difusión de la poesía iberoamericana.



Copyright © 2017-2020 Palabra Virtual Inc. Todos los derechos reservados.
Copyright © 2017-2020 Virtual Word Inc. Worldwide Copyrights.

202 visitantes activos
en este momento


           visitas únicas