sitemap
Palabra Virtual
sguenos en twitter

Si utilizas un telfono mvil o celular o bien una tablet asegrate que el browser sea compatible con flash para poder escuchar los poemas.

Comparte el poema con tus amigos

Copia y pega este enlace en un mensaje instantneo o de correo electrnico

Comparte el poema en tu blog o pgina personal

Copia y pega este enlace en tu blog o pgina personal





El cementiri dels mariners
de Josep Maria de Sagarra


    Editora del fonograma:
    Aguilar. La palabra.

en la voz de Nria Espert    


El cementiri dels mariners



Quan la passada del vent afina
la tarda tbia del mes dagost,
penges com una morta gavina
dalt de la pedra grisa del rost.

Des de les blanques parets estretes
veus una mica de mar noms;
i encara et poses tot de puntetes,
blanc cementiri dels mariners.

Ning que als vespres a tu satansa
per la drecera magra dels horts
dir quan vegi lesquena mansa
que ets el pacfic hostal dels morts.

No et dignifiquen lantiga esquerda
de les costelles mgics xiprers;
noms et volta la vinya verda,
blanc cementiri dels mariners.

s una vinya plana com totes,
ni tu lesveres ni pensa en tu;
dels ceps li pengen les frgils gotes
tornassolades del vi madur.

Aquelles bsties que sol haver-hi
en la pelada pau dels costers
set fan, amigues sense misteri,
blanc cementiri dels mariners.

Tant a les clares com a les fosques,
res de basardes, res de perills:
tots els migdies, zumzeig de mosques,
tots els capvespres, desmai de grills.

I a trenc dalbada, lleu transparncia:
cbits que piulen pels olivers.
I sempre un clima dindiferncia,
blanc cementiri dels mariners.

Dins la badia, les fustes fartes
de sal i pesca mullen el llom;
els homes passen del joc de cartes
a lopalina grcia del rom.

Les dones seuen a les cadires
amb aquells aires manifassers...
I ning pensa que tu respires,
blanc cementiri dels mariners.

I ve que un dia la veu rossola
duna campana llagrimejant;
i gent negrenca sacorriola
seguint la vinya del teu voltant.

La caixa llisa puja la costa;
tu ni la mires: ja saps qui s.
Sens reverncia reps el teu hoste,
blanc cementiri dels mariners.

I els qui tel duen, mentre la pala
remou la terra nets de corc,
pensen quina hora i en quina cala
i amb qui els pertoca calar lart.

Els crida el trngol i la mullena;
caraimpassibles baixen desprs,
al teu silenci girats desquena,
blanc cementiri dels mariners.

Si el mar s fria, bot i deliri,
i s embranzida i s cos a cos,
qui sen recorda del cementiri,
del gris de nacre del seu reps?

Tu ho saps comprendre; perx no goses
guarnir-te darbres ni de cloquers.
Tu saps comprendre totes les coses,
blanc cementiri dels mariners!

Ells fan la ruta de la pobresa,
tu fas el somni de linfinit.
Si ells es resignen a anar a lencesa,
tamb et resignes a llur oblit.

Perqu et resignes, perqu tadones
del que s el sempre i s el mai ms,
jo et vinc a veure moltes estones,
blanc cementiri dels mariners.

Jo et vinc a veure per la drecera,
seguint les vinyes, deixant el port;
i em vivifiques amb la manera
clara i tranquilla de dir la mort.

La mort, com una gran companyia
neta de trbols crits baladrers
la mort, com feina de cada dia,
mig de tristesa, mig dalegria...
blanc cementiri dels mariners!



De: Antologia potica



JOSEP MARIA DE SAGARRA


Copyright Derechos reservados del titular.

Los poemas, poemas con voz, videos y libros en pdf presentados en este portal son propiedad de sus autores o herederos o titulares de los mismos.



regresar a la pgina anterior 































Los poemas, poemas con voz, videos y libros en pdf presentados en este portal son propiedad de sus autores o herederos o titulares de los mismos.

El Portal de la Palabra Virtual no persigue ningn fin de lucro ya que tiene como objetivo exclusivamente el carcter cultural y educativo de difundir la poesa hispanoamerica.



Copyright 2006-2008 Palabra Virtual Inc. Todos los derechos reservados.
Copyright 2006-2008 Virtual Word Inc. Worldwide Copyrights.

153 visitantes activos
en este momento


           visitas nicas